Des de petita vaig manifestar el desig de ser professora de piano. La vida em va portar per d’altres camins i per altres camps de coneixement però aquest anhel sempre va seguir viu dins meu. Així, després de passar per la universitat, vaig decidir deixar de banda la psicologia i tornar cap el que sempre havia sigut una vocació: la docència musical. Com a alumna vaig viure un ensenyament merament intel·lectual, basat en la partitura i en la teoria, però poc vivencial i sobretot poc musical.
Aquesta inquietud per revelar a l’alumne la música que viu en el seu interior m’ha portat a investigar i experimentar diferents línies pedagògiques i en particular els treballs dels grans pedagogs del segle XX. Així vaig arribar fins a Edwin Gordon que a la meva manera de veure sintetitza les principals idees d’aquests eminents. Les seves investigacions sobre la importància de la música des de l’etapa primerenca han ampliat la meva visió docent i m’han donat un nou impuls per seguir per aquest camí.